Enguany ha estat un any molt complicat. I reflexionant ara sobre el principi de curs recorde que pensava que CMC anava a ser la típica assidnatura maria en que ve el professor que et fa treballar. També pensava que no servia per a res tanta tecnologia, que l'únic que comportava era mal de caps... Però no ha estat així. Encara que ens ho hagam hagut de currar, ha sigut un treball molt interessant. En el que em aprés moltísimes coses generals sobre ciència.
Vale, però el que realment ha estat fantàstic ha estat que enguany he comprés perquè m'agrada tant la ciència, perquè vull dedicar-li la meua vida. I això no és una cosa que s'entenga fàcilment, si no que ha estat després d'escriure moltes reflexions al blog, de llegir el que pensa altra gent, de veure vídeos... Des d'ara, i espere que fins sempre sabré com contestar a la gent que diu que la ciència no servix per res, o que no valora el treball dels científics i investigadors, que fan del nostre món un lloc millor.
Altra qüestió, que incluix més assignatures a part de CMC és que he notat que enguany els mestres ens feieu pensar. No només sobre ciència sinó sobre la forma en que som tractats en aquesta crisis, o com ens manipulen de diverses maneres. És veritat, que ja altres anys havíem treballat aquest tipus de coses, i que ha casa sempre han hi ha hagut s'ha reflexionat sobre tot, però la veritat és que emociona el fet de veure que tenim uns mestres compromesos en que aprengam, en que coneixem quantes més coses millor, en que ens qüestionem el nostre entorn, i el que és més important, que intentem millorar-lo.
M'he anat un poc del tema d'avaluar CMC, però crec que és més important dir això, perquè és el que en la nostra vida ens farà ser més lliures, i es que l'educació deuria ser més tipus el que ha estat enguany. Perquè en realitat és igual que sapiam molts conceptes, que sigam molt intel·ligents si no aprenem a ser humans que sabem conviure, lluitar pels nostres drets, cumplir els nostres deures amb la societat, i respectar els drets dels demés. Només això ens farà ser més crítics, més objectius, més realistes (però sense donar res per perdut) i al final ser més lliures.
viernes, 15 de junio de 2012
domingo, 20 de mayo de 2012
Neurociència
La neurociència és la ciència que estudia el funcionament del sistema nerviós, que és al final el que som. Per tant s'encarrega d'entendre com funciona aquest de manera normal, i què ocorre quan sorgix alguna anomalia, que desestabilitza la vida d'una persona. Per així, al saber-ne la causa, poder desenvolupar una cura. La neurociència és important perquè estudia allò que som en esència, les nostres connexions neuronals, que ens fan actuar, recordar, relacionar-nos i ser humans. El sistema nerviós és el més desconegut, perquè també és el més complicat, això fa que la neurociènia estiga en ple desenvolpament i que encara li quede moltíssima àrea de coneixements en que investigar.
Com ja he explicat abans, els humans som el conjunt de les nostres sinnapsis, perquè elles ens fan recordar, raonar i ralacionar-nos amb el món exterior. Però el que també hem de saber és que aquetes també ens fan actuar. S'ha descobert que un parell de segons abans de que en tingam consciència ja està el nostre cap desenvolupant una acció, que pot ser tant quotidiana, beure una tassa de llet, com molt més complexa, triar on volem anar de vacances. I, sent això cert, som de veritat lliures? o fa el nostre cap el que vol i després ens dona la sensació de que sí ho som. Som de veres éssers racionals, o pel contari també som instintius com els animals? Aquesta és una de les questions que intenta respondre la neurociència. I per fer-ho hem de tenir en compte que en realitat d'alguna manera aquestes sinapsis ens estan facilitant la faena, perquè elegixen en funció dels nostres gustos, els quals se suposa que ens agraden. Altra qüestió molt important és el fet que els neurocientífics, en les seues investigacions no han trobat res paregut a l'ànima, així que encara que fajam coses que en principi no volem, i digam que son involuntàries, les hem continuat fent nosaltres, i no hem d'amagar la culpa diguent que som instintius, perquè això tampoc seria del tot cert. Altre tema és el moment en que presentem alguna anomalia en el cervell, aleshores és cert que aquesta pot destorbar la nostra vida i fer-nos fer coses que no volem. Però això només ocorre en certs casos i no ho hem de prendre com a punt de referència. Ací col·loque l'enllaça un vídeo que explica com funciona el nostre cervell, i com som les nostres conneixions neuronals. Aquestes xarxes es creen des de la nostra infància i ens determinen els gustos i la forma de ser i d'actuar. Per això no crec que pugam afirmar que som del tot lliures, perquè estem determinats en part per com ens ha fet el medi que ens envoltava.
http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=LHBXjnmFtdw
Després de parlar, un poc en general del tema que he triat, passe a explicar el perquè de que l'haja triat, i altres valoracions. L'he triat perquè trobe molt interessant poder saber què som en realitat, i com les nostres experiències ens afecten i marquen. Seria interessant que tinguerem la capacitat d'oblidar allò que no ens ha agradat, però les coses no estan així, i hi ha que acceptar que la nostra personalitat és molt complexa i que en realitat no som tan lliures com creguem. He elegit aquest tema, perquè volia poder arribar a alguna conclusió, i aquesta és la que crec que és més certa. En quant a si trobe que la neurociència és un àmbit de la investigació que deu ser sostigut amb ajudes públiques, la meua resposta és que sí. Perquè estudiant com som, i perquè actuem d'una manera determinada, podrem comprendre les ments dels assassins, i en general de tothom, per així veure com podem ser tots més feliços. I l'altre tema del que em queda parlar, que és si trobe que aquest tipus d'informació deuria estar a l'abast de tothom; la meua resposta és un altre sí. Perquè això pot fer que ens entengam millor, i entengam el perquè de la nostra forma de pensar i d'actuar. Encara que dubte que tenir aquests coneixements canviara la societat.
Com ja he explicat abans, els humans som el conjunt de les nostres sinnapsis, perquè elles ens fan recordar, raonar i ralacionar-nos amb el món exterior. Però el que també hem de saber és que aquetes també ens fan actuar. S'ha descobert que un parell de segons abans de que en tingam consciència ja està el nostre cap desenvolupant una acció, que pot ser tant quotidiana, beure una tassa de llet, com molt més complexa, triar on volem anar de vacances. I, sent això cert, som de veritat lliures? o fa el nostre cap el que vol i després ens dona la sensació de que sí ho som. Som de veres éssers racionals, o pel contari també som instintius com els animals? Aquesta és una de les questions que intenta respondre la neurociència. I per fer-ho hem de tenir en compte que en realitat d'alguna manera aquestes sinapsis ens estan facilitant la faena, perquè elegixen en funció dels nostres gustos, els quals se suposa que ens agraden. Altra qüestió molt important és el fet que els neurocientífics, en les seues investigacions no han trobat res paregut a l'ànima, així que encara que fajam coses que en principi no volem, i digam que son involuntàries, les hem continuat fent nosaltres, i no hem d'amagar la culpa diguent que som instintius, perquè això tampoc seria del tot cert. Altre tema és el moment en que presentem alguna anomalia en el cervell, aleshores és cert que aquesta pot destorbar la nostra vida i fer-nos fer coses que no volem. Però això només ocorre en certs casos i no ho hem de prendre com a punt de referència. Ací col·loque l'enllaça un vídeo que explica com funciona el nostre cervell, i com som les nostres conneixions neuronals. Aquestes xarxes es creen des de la nostra infància i ens determinen els gustos i la forma de ser i d'actuar. Per això no crec que pugam afirmar que som del tot lliures, perquè estem determinats en part per com ens ha fet el medi que ens envoltava.
http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=LHBXjnmFtdw
Després de parlar, un poc en general del tema que he triat, passe a explicar el perquè de que l'haja triat, i altres valoracions. L'he triat perquè trobe molt interessant poder saber què som en realitat, i com les nostres experiències ens afecten i marquen. Seria interessant que tinguerem la capacitat d'oblidar allò que no ens ha agradat, però les coses no estan així, i hi ha que acceptar que la nostra personalitat és molt complexa i que en realitat no som tan lliures com creguem. He elegit aquest tema, perquè volia poder arribar a alguna conclusió, i aquesta és la que crec que és més certa. En quant a si trobe que la neurociència és un àmbit de la investigació que deu ser sostigut amb ajudes públiques, la meua resposta és que sí. Perquè estudiant com som, i perquè actuem d'una manera determinada, podrem comprendre les ments dels assassins, i en general de tothom, per així veure com podem ser tots més feliços. I l'altre tema del que em queda parlar, que és si trobe que aquest tipus d'informació deuria estar a l'abast de tothom; la meua resposta és un altre sí. Perquè això pot fer que ens entengam millor, i entengam el perquè de la nostra forma de pensar i d'actuar. Encara que dubte que tenir aquests coneixements canviara la societat.
sábado, 28 de abril de 2012
Avaluació de la 2ª avaluació
De la segona avaluació en tinc coses positives i altres de negatives. En primer lloc, el primer tema em resultà un poc monòton, tenint en compte que la primera unitat ja havia versat sobre el mateix tema. Tanmateix el fet de parlar del tema de la religió, el trobí molt interessant. En cuant a la tercera unitat, de l'univers, si que realment va ser apassionant, sobretot perquè cercant en internet vaig trobar-hi moltes pàgnes sobre misions actuals, com el Hubble, i perquè en aquestes se'm resolgueren alguns problemes com què era la matèria i l'energia negra. I també misions futures.
En quant als materials utilitzats, en aquest trimestre he utilitzat per primera vegada el prezi, que tot i resultar-me un poc difícil en un primer després és molt útil. Altres materials han estat el docs, en el que hem desenvolupat l'activitat en grup d'aquest trimestre. Que si ha anat bé, encara que casi no l'entreguem dins el plaç.
En quant a la meua pròpia organització, trobe que ha estat relativament bona, perquè ho tenia tot acabat una setmana abans de finalitzar el plaç, i abans de la setmana d'exàmens. Però, bo escara es pot millorar per el següent trimestre.
En quant als materials utilitzats, en aquest trimestre he utilitzat per primera vegada el prezi, que tot i resultar-me un poc difícil en un primer després és molt útil. Altres materials han estat el docs, en el que hem desenvolupat l'activitat en grup d'aquest trimestre. Que si ha anat bé, encara que casi no l'entreguem dins el plaç.
En quant a la meua pròpia organització, trobe que ha estat relativament bona, perquè ho tenia tot acabat una setmana abans de finalitzar el plaç, i abans de la setmana d'exàmens. Però, bo escara es pot millorar per el següent trimestre.
sábado, 21 de abril de 2012
Anàlisis d'un article
Enllaç de un article publicat en EL PAIS i ací explicats els seus conceptes més complicats:
En aquest article es parla del controvertit tema de clonar éssers humans. Tanmateix en aquest cas el que es vol clonar és l'ADN mitocondrial que presente algun defecte heretat de la mare. Perquè així el bebé naixca sa. En aquest article es comenten les investigacions fetes sobre aquest tema, en què el mètode era deprés de fecundat el zigot transpasar l'ADN del nucli a una altra cèl·lula on prèviament s'ha llevat el nucli i en que la seua mitocondria no es defectuosa. En aquest cas l'única diferència per al futur del xiquet és que ja no presentarà la malaltia de caràcter hereditari i podrà desenvolupar una vida normal. El seu material genètic del nucli continuarà intacte i serà mig i mig dels seus pares, encara que presente unes mitocòndries externes. Per tot això jo sí que considere ètic realitzar aquest tipus de clonacions, ja que en ella, segons el meu punt de vista no es perjudica res moral, i s'ajuda a evitar una malaltia que en molts casos pot conduir a la mort prematura del bebé.
viernes, 30 de marzo de 2012
Com ens afecta la genètica en la nostra vida diària
La genètica és un tema d'actualitat, del que sentim parlar molt sovint en àmbits propers a nosaltres: en la família, en els medis de comunicació, de vegades inclús amb els amics. Això ens condueix a pensar que té una importància grosa en la nostra societat, perquè si no no parlaríem d'ella. Doncs bé, el primer que devem determinar és què és la gentica, aquesta és una ciència que estudia la forma en que les característiques dels éssers vius es transmeten, i s'expren d'una generació a l'altra. El material genètic es troba enmagatzemat en el nucli de les cel·lules en forma d'ADN (guanina, adenina, citosina, timina/uracilo) i tots els éssers vius presentem el mateix codi genètic. De manera que el gen anticongelant d'un peix pot ser insertat en una tomata i continuar tenint la mateixa funció. Que en realitat és crear una proteïna que evita que la cèl·lula és congele.
Però com afecten tots aquests descobriments en la nostra vida diària. En primer lloc tenim el tema dels aliments transgènics; aquests es caracteritzen perquè en el seu material genètic s'ha insertat un gen que no hi era de manera natural. D'aquesta manera les plantes dels cultius presenten uns beneficis com poden ser la tolerància a certs herbicides, la resistència a malalties i a insectes, i la millora del valor nutritiu, de les propietats de cocció i de conservació. Tanmateix també comporten certs perjudicis, com poden ser que les plagues s'adapten a les noves circumstàncies, o que els nous híbrids puguen provocar algun tipus d'intoxicació. Per això és un tema d'actualitat, sobre el que es parla i que ens afecta directament, perquè mengem aquests aliments molt sovint.
Altre moment en que la genètica ens afecta en la nostra vida diària, és quan se'ns planteja el dilema de si el material genètic humà pot ser triat, per així evitar que els nostres fills hereden una malaltia congènita, o, en un cas més extrem que pugam triar el seu colos d'ulls o altres característiques que considerem favorables. Ja hui en dia, s'ha fet una selecció genètica d'alguns zigots, triant el que no es portador de la malaltia perquè així el germà petit cure al gran. Però on es troba el límit ètic per utilitzar la genètica al nostre favor? Es important que sapiguem sobre aquest tema perquè ens afecta i sinó ara se'ns acabarà plantejant en algun moment.
Però com afecten tots aquests descobriments en la nostra vida diària. En primer lloc tenim el tema dels aliments transgènics; aquests es caracteritzen perquè en el seu material genètic s'ha insertat un gen que no hi era de manera natural. D'aquesta manera les plantes dels cultius presenten uns beneficis com poden ser la tolerància a certs herbicides, la resistència a malalties i a insectes, i la millora del valor nutritiu, de les propietats de cocció i de conservació. Tanmateix també comporten certs perjudicis, com poden ser que les plagues s'adapten a les noves circumstàncies, o que els nous híbrids puguen provocar algun tipus d'intoxicació. Per això és un tema d'actualitat, sobre el que es parla i que ens afecta directament, perquè mengem aquests aliments molt sovint.
Altre moment en que la genètica ens afecta en la nostra vida diària, és quan se'ns planteja el dilema de si el material genètic humà pot ser triat, per així evitar que els nostres fills hereden una malaltia congènita, o, en un cas més extrem que pugam triar el seu colos d'ulls o altres característiques que considerem favorables. Ja hui en dia, s'ha fet una selecció genètica d'alguns zigots, triant el que no es portador de la malaltia perquè així el germà petit cure al gran. Però on es troba el límit ètic per utilitzar la genètica al nostre favor? Es important que sapiguem sobre aquest tema perquè ens afecta i sinó ara se'ns acabarà plantejant en algun moment.
sábado, 10 de marzo de 2012
Avaluació sobre la tercera unitat: Investigant sobre l'univers
La investigació espacial ha estat un tema fascinant, sobretot pel treball de recerca que hem hagut de fer per realitzar les distintes activitats. Quan el vaig començar, pretenia fer-ho ràpidament, el màxim dins de es meues possibilitats. Però, aquesta unitat m'ha atrapat i ha aconseguit captar tota la meua atenció.
La primera pregunta va ser un poquet per ficar les idees amb que veníem, per poder argumentar perquè era important la investigació espacial. I ara ve l'activitat que se'ns dubte més m'ha agradat realitzar, el treball sobre el tel·lescopi Hubble. I reprenc la idea abans esmentada de les pàgines trobades durant el treball de recerca del Hubble. Aquestes són la de la NASA i com no la que el Hubble té específica. D'elles he tret el material per fer el treball, el qual és una part insignificant en relació a tot el material que contenen. I si tens temps i interés, t'expliquen com saben de l'existència de la matèria obscura, tot el treball que hi ha darrere de les fotografies manades pel Hubble... A part, també el moment de fer el treball m'ha ensenyat; en primer lloc angés, i ja en segon totes les misions que s'han hagut de fer al Hubble per modernitzar-lo, les fotografies que ha captat, com aquestes ens han ajudat a comprendre nous aspectetes mai imaginats (com les supernoves antigues, al ser la seua llum més dèbil han fet pensar als científcs que l'univers s'està accel·lerant, i com al això no ser possible per la massa de l'univers que té una determinada força gravitacional els ha fet pensar en algun tipus d'energia mai abans imaginada) o a demostrar empíricament idees (com el naixement d'una nova estrella a una nebulosa, també anomenada pilar de la vida).
La primera pregunta va ser un poquet per ficar les idees amb que veníem, per poder argumentar perquè era important la investigació espacial. I ara ve l'activitat que se'ns dubte més m'ha agradat realitzar, el treball sobre el tel·lescopi Hubble. I reprenc la idea abans esmentada de les pàgines trobades durant el treball de recerca del Hubble. Aquestes són la de la NASA i com no la que el Hubble té específica. D'elles he tret el material per fer el treball, el qual és una part insignificant en relació a tot el material que contenen. I si tens temps i interés, t'expliquen com saben de l'existència de la matèria obscura, tot el treball que hi ha darrere de les fotografies manades pel Hubble... A part, també el moment de fer el treball m'ha ensenyat; en primer lloc angés, i ja en segon totes les misions que s'han hagut de fer al Hubble per modernitzar-lo, les fotografies que ha captat, com aquestes ens han ajudat a comprendre nous aspectetes mai imaginats (com les supernoves antigues, al ser la seua llum més dèbil han fet pensar als científcs que l'univers s'està accel·lerant, i com al això no ser possible per la massa de l'univers que té una determinada força gravitacional els ha fet pensar en algun tipus d'energia mai abans imaginada) o a demostrar empíricament idees (com el naixement d'una nova estrella a una nebulosa, també anomenada pilar de la vida).
La tercera activitat era més que res una confirmació de com la investigació espacial ens afecta e la nostra vida diària. En la quarta, vam reprendre el tema de la pseudociència, ja molt esmentat durant la primera unitat però que ara, més enllà de saber què és; havíem d'agafar un exemple de la realitat perquè així ens quedara clar el concepte. Un casualitat de la vida va fer aquest treball més interesant, ja que en realitat hi ha tants temes sobre els que parlar que no crec que haguera sabut per quin començar. Doncs bé, resulta que feia unes setmaes jo havia assistit a la impotència d'una senyora que duia a sobre unes pròtesis PIP trencades, i que hava sentit totes les barbaritats dites per programes que l'únic que volen és crear audiència, i que no estan demostrades empíricament. Mentre una companya seua, a més cirujana que feia aquest tipus d'operacions li deia que això no era cert i intentava convéncer-la. Per això aquest treball va ser com una espècie de causa personal per aquella dona, que havia estat víctima de les afirmacions vanes de la pseudociència. En l'últim treball d'opinió he ficat pràcticament el mateix que en el primer, perquè jo arribí a aquest tema amb unes idees ja interioritzades, com puga ser la importància de la investigació científica.
En conclusió, encara que aquest tema no m'ha servit per pensar que els avanços cintífics són importants, perquè ja ho pensava; sí que ha captat la meua atenció davant la inmensitat de l'univers, i ha assentat la certesa de que mai aconseguire'm comprendre'l del tot per la seua magnificiència.
miércoles, 7 de marzo de 2012
Veritats i mentires sobre les pròtesis PIP
En la nostra societat moderna tenen molta importància els mitjans de comunicació sensacionalista, sobre tot la televisió i els seus programes basura. En aquests no importa transmetre un notícia amb veracitat, sinó que es pretén aconseguir una bona "cuota de pantalla", la màxima audiència, sense importar que per això hages de crear un autèntic circ televisat, o que el que dius deixe una empremta psicològica en aquells als que dones una informació errònea, o psedocientífica. Bon exemple d'això el trobem en les pròtesis PIP, que últimament són notícia, per existir molts casos en que aquestes s'han trencat dins la mamella, alliberant silicona dins el cos.
Sens dubte, és veritat l'engany i la desinformació a les pacients afectades; les quals en molts casos hauran de sofrir una altra operació perquè els canvien les pròtesis trencades. I que l'actuació de l'administració pot haver estat negligent i això s'ha d'nvestigar. Però, tanmateix això no vol dir que aquestes pròtesis produixquen malalties autoinmunes com el càncer, o tinguen repercusions en la fisiologia mamària com la lactància; com s'ha difós en els ja esmentats programes basura. Cal fer notar que en aquests programes donen una informació confusa, en que es barrejen moltes opinions i es diuen moltes barbaritat de gent que no té coneixements mèdics. Això fa que es difonga un idea que en cap moment ha estat contrastada empíricament, però que agafa en les ments de tots la posició d'allò cert.
Parlant des del punt de vista científic, al trencar-se una pròtesis mamària, que ha estat implantada per una malatia o per aumentar el volum de pit l'únic que ocorre és que la silicona, que normalment està emmagatzemda dins la pròtesis entra en contacte amb el nostre cos. Quan això ocorre hi ha dues possibilitats: que el nostre cos done una resposta autoinmune, que serà el cas en que algunes dones han notat molèsties i s'ho han fet mirar, o per el contrari, que el cos no reaccione i la silicona es quede ahí sense efectes nocius com provocar càncer, encara que és convenient canviar-la. De fet, en antigues operacions d'aument de pit s'introduia directament la silicona sense que hi haja cap estudi que haja pogut demostrar en cap cas que això ha perjudicat la salut de les pacients. Altre punt positiu a tenir en compte és el fet que la primera vegada que t'implanten una pròtesis és necessari fer-li lloc, i això resulta més costós; en canvi, durant la segona operació el que es fa es treure la pròtesis i implantar-ne una de nova, el que tarda molt poc temps.
Considere aquest exemple interesant perquè mostra com la desinformació generalitzada pot conduir a que regne el pànic on no s'ha demostrat científicament cap perjudici per la persona. A més, faig notar altra vegada que els perjudicats per la pseudociència són les víctimes, portadores de pròtesis trencades que, al no rebre informació objectiva d'un especialista i sentir tots els programes sensacionalistes que només pretenen atraure audiència, acaben sofrint dany psíquic al disparar-se'ls l'alarma per una inminent malaltia. Per això és molt important que la societat puga accedir a medis objectius d'informació perquè així la pseudociència no puga perjudicar a tots aquells que n'extan exposats.
Sens dubte, és veritat l'engany i la desinformació a les pacients afectades; les quals en molts casos hauran de sofrir una altra operació perquè els canvien les pròtesis trencades. I que l'actuació de l'administració pot haver estat negligent i això s'ha d'nvestigar. Però, tanmateix això no vol dir que aquestes pròtesis produixquen malalties autoinmunes com el càncer, o tinguen repercusions en la fisiologia mamària com la lactància; com s'ha difós en els ja esmentats programes basura. Cal fer notar que en aquests programes donen una informació confusa, en que es barrejen moltes opinions i es diuen moltes barbaritat de gent que no té coneixements mèdics. Això fa que es difonga un idea que en cap moment ha estat contrastada empíricament, però que agafa en les ments de tots la posició d'allò cert.
Parlant des del punt de vista científic, al trencar-se una pròtesis mamària, que ha estat implantada per una malatia o per aumentar el volum de pit l'únic que ocorre és que la silicona, que normalment està emmagatzemda dins la pròtesis entra en contacte amb el nostre cos. Quan això ocorre hi ha dues possibilitats: que el nostre cos done una resposta autoinmune, que serà el cas en que algunes dones han notat molèsties i s'ho han fet mirar, o per el contrari, que el cos no reaccione i la silicona es quede ahí sense efectes nocius com provocar càncer, encara que és convenient canviar-la. De fet, en antigues operacions d'aument de pit s'introduia directament la silicona sense que hi haja cap estudi que haja pogut demostrar en cap cas que això ha perjudicat la salut de les pacients. Altre punt positiu a tenir en compte és el fet que la primera vegada que t'implanten una pròtesis és necessari fer-li lloc, i això resulta més costós; en canvi, durant la segona operació el que es fa es treure la pròtesis i implantar-ne una de nova, el que tarda molt poc temps.
Considere aquest exemple interesant perquè mostra com la desinformació generalitzada pot conduir a que regne el pànic on no s'ha demostrat científicament cap perjudici per la persona. A més, faig notar altra vegada que els perjudicats per la pseudociència són les víctimes, portadores de pròtesis trencades que, al no rebre informació objectiva d'un especialista i sentir tots els programes sensacionalistes que només pretenen atraure audiència, acaben sofrint dany psíquic al disparar-se'ls l'alarma per una inminent malaltia. Per això és molt important que la societat puga accedir a medis objectius d'informació perquè així la pseudociència no puga perjudicar a tots aquells que n'extan exposats.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)