La neurociència és la ciència que estudia el funcionament del sistema nerviós, que és al final el que som. Per tant s'encarrega d'entendre com funciona aquest de manera normal, i què ocorre quan sorgix alguna anomalia, que desestabilitza la vida d'una persona. Per així, al saber-ne la causa, poder desenvolupar una cura. La neurociència és important perquè estudia allò que som en esència, les nostres connexions neuronals, que ens fan actuar, recordar, relacionar-nos i ser humans. El sistema nerviós és el més desconegut, perquè també és el més complicat, això fa que la neurociènia estiga en ple desenvolpament i que encara li quede moltíssima àrea de coneixements en que investigar.
Com ja he explicat abans, els humans som el conjunt de les nostres sinnapsis, perquè elles ens fan recordar, raonar i ralacionar-nos amb el món exterior. Però el que també hem de saber és que aquetes també ens fan actuar. S'ha descobert que un parell de segons abans de que en tingam consciència ja està el nostre cap desenvolupant una acció, que pot ser tant quotidiana, beure una tassa de llet, com molt més complexa, triar on volem anar de vacances. I, sent això cert, som de veritat lliures? o fa el nostre cap el que vol i després ens dona la sensació de que sí ho som. Som de veres éssers racionals, o pel contari també som instintius com els animals? Aquesta és una de les questions que intenta respondre la neurociència. I per fer-ho hem de tenir en compte que en realitat d'alguna manera aquestes sinapsis ens estan facilitant la faena, perquè elegixen en funció dels nostres gustos, els quals se suposa que ens agraden. Altra qüestió molt important és el fet que els neurocientífics, en les seues investigacions no han trobat res paregut a l'ànima, així que encara que fajam coses que en principi no volem, i digam que son involuntàries, les hem continuat fent nosaltres, i no hem d'amagar la culpa diguent que som instintius, perquè això tampoc seria del tot cert. Altre tema és el moment en que presentem alguna anomalia en el cervell, aleshores és cert que aquesta pot destorbar la nostra vida i fer-nos fer coses que no volem. Però això només ocorre en certs casos i no ho hem de prendre com a punt de referència. Ací col·loque l'enllaça un vídeo que explica com funciona el nostre cervell, i com som les nostres conneixions neuronals. Aquestes xarxes es creen des de la nostra infància i ens determinen els gustos i la forma de ser i d'actuar. Per això no crec que pugam afirmar que som del tot lliures, perquè estem determinats en part per com ens ha fet el medi que ens envoltava.
http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=LHBXjnmFtdw
Després de parlar, un poc en general del tema que he triat, passe a explicar el perquè de que l'haja triat, i altres valoracions. L'he triat perquè trobe molt interessant poder saber què som en realitat, i com les nostres experiències ens afecten i marquen. Seria interessant que tinguerem la capacitat d'oblidar allò que no ens ha agradat, però les coses no estan així, i hi ha que acceptar que la nostra personalitat és molt complexa i que en realitat no som tan lliures com creguem. He elegit aquest tema, perquè volia poder arribar a alguna conclusió, i aquesta és la que crec que és més certa. En quant a si trobe que la neurociència és un àmbit de la investigació que deu ser sostigut amb ajudes públiques, la meua resposta és que sí. Perquè estudiant com som, i perquè actuem d'una manera determinada, podrem comprendre les ments dels assassins, i en general de tothom, per així veure com podem ser tots més feliços. I l'altre tema del que em queda parlar, que és si trobe que aquest tipus d'informació deuria estar a l'abast de tothom; la meua resposta és un altre sí. Perquè això pot fer que ens entengam millor, i entengam el perquè de la nostra forma de pensar i d'actuar. Encara que dubte que tenir aquests coneixements canviara la societat.
