viernes, 30 de marzo de 2012

Com ens afecta la genètica en la nostra vida diària

  La genètica és un tema d'actualitat, del que sentim parlar molt sovint en àmbits propers a nosaltres: en la família, en els medis de comunicació, de vegades inclús amb els amics. Això ens condueix a pensar que té una importància grosa en la nostra societat, perquè si no no parlaríem d'ella. Doncs bé, el primer que devem determinar és què és la gentica, aquesta és una ciència que estudia la forma en que les característiques dels éssers vius es transmeten, i s'expren d'una generació a l'altra. El material genètic es troba enmagatzemat en el nucli de les cel·lules en forma d'ADN (guanina, adenina, citosina, timina/uracilo) i tots els éssers vius presentem el mateix codi genètic. De manera que el gen anticongelant d'un peix pot ser insertat en una tomata i continuar tenint la mateixa funció. Que en realitat és crear una proteïna que evita que la cèl·lula és congele.


  Però com afecten tots aquests descobriments en la nostra vida diària. En primer lloc tenim el tema dels aliments transgènics; aquests es caracteritzen perquè en el seu material genètic s'ha insertat un gen que no hi era   de manera natural. D'aquesta manera les plantes dels cultius presenten uns beneficis com poden ser la tolerància a certs herbicides, la resistència a malalties i a insectes, i la millora del valor nutritiu, de les propietats de cocció i de conservació. Tanmateix també comporten certs perjudicis, com poden ser que les plagues s'adapten a les noves circumstàncies, o que els nous híbrids puguen provocar algun tipus d'intoxicació. Per això és un tema d'actualitat, sobre el que es parla i que ens afecta directament, perquè mengem aquests aliments molt sovint.

  Altre moment en que la genètica ens afecta en la nostra vida diària, és quan se'ns planteja el dilema de si el material genètic humà pot ser triat, per així evitar que els nostres fills hereden una malaltia congènita, o, en un cas més extrem que pugam triar el seu colos d'ulls o altres característiques que considerem favorables. Ja hui en dia, s'ha fet una selecció genètica d'alguns zigots, triant el que no es portador de la malaltia perquè així el germà petit cure al gran. Però on es troba el límit ètic per utilitzar la genètica al nostre favor? Es important que sapiguem sobre aquest tema perquè ens afecta i sinó ara se'ns acabarà plantejant en algun moment.

sábado, 10 de marzo de 2012

Avaluació sobre la tercera unitat: Investigant sobre l'univers

  La investigació espacial ha estat un tema fascinant, sobretot pel treball de recerca que hem hagut de fer per realitzar les distintes activitats. Quan el vaig començar, pretenia fer-ho ràpidament, el màxim dins de es meues possibilitats. Però, aquesta unitat m'ha atrapat i ha aconseguit captar tota la meua atenció.
  La primera pregunta va ser un poquet per ficar les idees amb que veníem, per poder argumentar perquè era important la investigació espacial. I ara ve l'activitat que se'ns dubte més m'ha agradat realitzar, el treball sobre el tel·lescopi Hubble. I reprenc la idea abans esmentada de les pàgines trobades durant el treball de recerca del Hubble. Aquestes són la de la NASA i com no la que el Hubble té específica. D'elles he tret el material per fer el treball, el qual és una part insignificant en relació a tot el material que contenen. I si tens temps i interés, t'expliquen com saben de l'existència de la matèria obscura, tot el treball que hi ha darrere de les fotografies manades pel Hubble... A part, també el moment de fer el treball m'ha ensenyat; en primer lloc angés, i ja en segon totes les misions que s'han hagut de fer al Hubble per modernitzar-lo, les fotografies que ha captat, com aquestes ens han ajudat a comprendre nous aspectetes mai imaginats (com les supernoves antigues, al ser la seua llum més dèbil han fet pensar als científcs que l'univers s'està accel·lerant, i com al això no ser possible per la massa de l'univers que té una determinada força gravitacional els ha fet pensar en algun tipus d'energia mai abans imaginada) o a demostrar empíricament idees (com el naixement d'una nova estrella a una nebulosa, també anomenada pilar de la vida). 
  La tercera activitat era més que res una confirmació de com la investigació espacial ens afecta e la nostra vida diària. En la quarta, vam reprendre el tema de la pseudociència, ja molt esmentat durant la primera unitat però que ara, més enllà de saber què és; havíem d'agafar un exemple de la realitat perquè així ens quedara clar el concepte. Un casualitat de la vida va fer aquest treball més interesant, ja que en realitat hi ha tants temes sobre els que parlar que no crec que haguera sabut per quin començar. Doncs bé, resulta que feia unes setmaes jo havia assistit a la impotència d'una senyora que duia a sobre unes pròtesis PIP trencades, i que hava sentit totes les barbaritats dites per programes que l'únic que volen és crear audiència, i que no estan demostrades empíricament. Mentre una companya seua, a més cirujana que feia aquest tipus d'operacions li deia que això no era cert i intentava convéncer-la. Per això aquest treball va ser com una espècie de causa personal per aquella dona, que havia estat víctima de les afirmacions vanes de la pseudociència. En l'últim treball d'opinió he ficat pràcticament el mateix que en el primer, perquè jo arribí a aquest tema amb unes idees ja interioritzades, com puga ser la importància de la investigació científica.
  En conclusió, encara que aquest tema no m'ha servit per pensar que els avanços cintífics són importants, perquè ja ho pensava; sí que ha captat la meua atenció davant la inmensitat de l'univers, i ha assentat la certesa de que mai aconseguire'm comprendre'l del tot per la seua magnificiència.

miércoles, 7 de marzo de 2012

Veritats i mentires sobre les pròtesis PIP

  En la nostra societat moderna tenen molta importància els mitjans de comunicació sensacionalista, sobre tot la televisió i els seus programes basura. En aquests no importa transmetre un notícia amb veracitat, sinó que es pretén aconseguir una bona "cuota de pantalla", la màxima audiència, sense importar que per això hages de crear un autèntic circ televisat, o que el que dius deixe una empremta psicològica en aquells als que dones una informació errònea, o psedocientífica. Bon exemple d'això el trobem en les pròtesis PIP, que últimament són notícia, per existir molts casos en que aquestes s'han trencat dins la mamella, alliberant silicona dins el cos.
  Sens dubte, és veritat l'engany i la desinformació a les pacients afectades; les quals en molts casos hauran de sofrir una altra operació perquè els canvien les pròtesis trencades. I que l'actuació de l'administració pot haver estat negligent i això s'ha d'nvestigar. Però, tanmateix  això no vol dir que aquestes pròtesis produixquen malalties autoinmunes com el càncer, o tinguen repercusions en la fisiologia mamària com la lactància; com s'ha difós en els ja esmentats programes basura. Cal fer notar que en aquests programes donen una informació confusa, en que es barrejen moltes opinions i es diuen moltes barbaritat de gent que no té coneixements mèdics. Això fa que es difonga un idea que en cap moment ha estat contrastada empíricament, però que agafa en les ments de tots la posició d'allò cert.
  Parlant des del punt de vista científic, al trencar-se una pròtesis mamària, que ha estat implantada per una malatia o per aumentar el volum de pit l'únic que ocorre és que la silicona, que normalment està emmagatzemda dins la pròtesis entra en contacte amb el nostre cos. Quan això ocorre hi ha dues possibilitats: que el nostre cos done una resposta autoinmune, que serà el cas en que algunes dones han notat molèsties i s'ho han fet mirar, o per el contrari, que el cos no reaccione i la silicona es quede ahí sense efectes nocius com provocar càncer, encara que és convenient canviar-la. De fet, en antigues operacions d'aument de pit s'introduia directament la silicona sense que hi haja cap estudi que haja pogut demostrar en cap cas que això ha perjudicat la salut de les pacients. Altre punt positiu a tenir en compte és el fet que la primera vegada que t'implanten una pròtesis és necessari fer-li lloc, i això resulta més costós; en canvi, durant la segona operació el que es fa es treure la pròtesis i implantar-ne una de nova, el que tarda molt poc temps.
  Considere aquest exemple interesant perquè mostra com la desinformació generalitzada pot conduir a que regne el pànic on no s'ha demostrat científicament cap perjudici per la persona. A més, faig notar altra vegada que els perjudicats per la pseudociència són les víctimes, portadores de pròtesis trencades que,  al no rebre informació objectiva d'un especialista i sentir tots els programes sensacionalistes que només pretenen atraure audiència, acaben sofrint dany psíquic al disparar-se'ls l'alarma per una inminent malaltia. Per això és molt important que la societat puga accedir a medis objectius d'informació perquè així la pseudociència no puga perjudicar a tots aquells que n'extan exposats.