Valoració de la primera unitat

 Aquesta primera unitat m'ha fet pensar força mesura, molt més del que estava acostumada. A més ha coincidit amb que en filosofia estem tractant el mateix tema, des del punt de vista de qüestionar-se la veracitat d'aquesta. Per això puc dir que últimament tot ha estat molt relacionat amb això que anomenem ciència i que fins ara no havíem sabut exactament què era. De totes formes, molts dels temes que hem tractat ja els havíem tocat amb anterioritat però mai tan profundament.
   D'aquest tema em quedaré per al futur amb la idea de la importància de conèixer-la, i podré a partir d'ara utilitzar els arguments que m'ha donat per defendre-la contra tots aquells que simplement perquè és una assignatura que hi ha que estudiar, la rebaixen al nivell d'inutil, i et diuen el típic argument de, i això per a què em va a servir si vull ser, per exemple, cuinera? Els podré dir, per a comprendre què ets, per a poder respondre a totes les preguentes que ens pugam plantejar i em quedaré contenta, tot i saber que no és perfecta, que té molts errors i que no la podem ficar en el lloc de veritat absoluta.
   I per això m'ha agradat aquest tema i crec que és la millor forma de començar a donar aquesta assignatura.

Per què els coneixements científics són importants per la nostra vida.

  La ciència, com ja he comentat en altres entrades, ens rodeja en tot moment i és la base de la nostra forma de viure. Però, és necessari que la gent normal, tots aquells que no van cap a cietíficas la coneguen? A aquesta pregunta jo contestaria sense dubtar, sí, es clar. Però perquè? Doncs i una serie de perquès. El primer tindria relació amb el que anomenem cultura general, comprenent la base de la ciència podem entendre els nous descobriments, donar-nos comptem de com aquesta ens afecta diàriament, qüestionar-nos la realitat i la veritat establerta.. es a dir, ens fa raonar i comprendre un poc el món en què vivim, fent nos així apreciar-lo i cuidar-lo. El segon argument és que sabent ciència podem comprendre la seua importància i axí entendre els diners que s'hi dediquen i recolzar-los, si els trobes d'una forma raonada correctes. El tercer i últim és que el clima intel·lectual  està completament influenciat per la ciència, pel paradigma existent, per la forma de concebre la realitat i de veure la veritat. Per així dir ho la única forma que tenim de comprendre, valorar la nostra vida es mitjançant aquesta, perquè al fi i al cap això som, ciència!

les nostres creències al voltant de la ciència

  Aquesta entrada és una reflexió personal de la ciència:  

  La ciència és troba present en les nostres vides contínuament. Des del moment en que naixem en un hopital, tot envoltats d'aparells tecnològics, fins quan morim. Ara mateix, per escriure això estic utilitzant un ordinador i internet. Moltes vegades ni ens donem compte de lo molt cientificada que està la nostra vida i de lo inútils que seriem sense ella, per això em sembla interessant pensar-ho relacionant la ciència amb la nostra forma de ser, de viure i d'entendre la vida.

  Les ciències han anat avançant des dels seus moments  més primigenis amb la intenció de millorar la nostra qualitat de vida. Al facilitar-nos moltes feines ens deixen temps per pensar i per relacionar-nos cada vegada de manera més global. entenent així millor altres postures i fent-nos més tolerants i comprensius. De totes maneres l'ús d'aquestes ciències també ha provocat la pèrdua de l'identitat de moltes comunitats i l'homogeinització del planeta; fet que no s'ha de prendre a la lleugera ja que la diversitat sempre és símbol de riquesa i el fet de perdrer-la pot provocar que tots estem abocats a una forma de pensar igual i per tant no rica en canvis. A més la ciència no arriba a tots per igual, només és posible per la gent rica, que viu en zones del planeta més avançades. Això fa que augmenten les diferències socials entre el "nord" i el "sud" i que cada vegada estem més lluny d'igualar-nos, ja que el planeta no podria soportar, és a dir que no tendria recursos suficients perquè tots visquerem al nivell dels europeus. Ja actualment la millora del nivell de vida que comporten els avanços científics aplicats a la tecnologia està fent que consumim més recursos dels que el planeta regenerarà i que així anem abocats cap a un futur incert en el què s'haurà de decreixer per no desaparèixer.

  L'activitat dels científics és fonamental, són com la màquina que activa tot un conjunt d'engranatges que fan funcionar el món actual. Tot i que hui en dia tot està molt informatitzat i mecanitzat les màquines tenen en el fons un simple paper d'ajuda, de medi i som els humans, en aquest cas els científics qui fan que tot funcione, que evolucione, que el món siga comprensible i que no hi haja res imposible.

  La pregunta és: serà la intel·ligència un procés d'evolució positiu, que ens farà perdurar per sempre mai més o aquesta provocarà que desapareixem i que no ens pugam adaptar al medi i a la realitat existent. Tot es veurà.