Enguany ha estat un any molt complicat. I reflexionant ara sobre el principi de curs recorde que pensava que CMC anava a ser la típica assidnatura maria en que ve el professor que et fa treballar. També pensava que no servia per a res tanta tecnologia, que l'únic que comportava era mal de caps... Però no ha estat així. Encara que ens ho hagam hagut de currar, ha sigut un treball molt interessant. En el que em aprés moltísimes coses generals sobre ciència.
Vale, però el que realment ha estat fantàstic ha estat que enguany he comprés perquè m'agrada tant la ciència, perquè vull dedicar-li la meua vida. I això no és una cosa que s'entenga fàcilment, si no que ha estat després d'escriure moltes reflexions al blog, de llegir el que pensa altra gent, de veure vídeos... Des d'ara, i espere que fins sempre sabré com contestar a la gent que diu que la ciència no servix per res, o que no valora el treball dels científics i investigadors, que fan del nostre món un lloc millor.
Altra qüestió, que incluix més assignatures a part de CMC és que he notat que enguany els mestres ens feieu pensar. No només sobre ciència sinó sobre la forma en que som tractats en aquesta crisis, o com ens manipulen de diverses maneres. És veritat, que ja altres anys havíem treballat aquest tipus de coses, i que ha casa sempre han hi ha hagut s'ha reflexionat sobre tot, però la veritat és que emociona el fet de veure que tenim uns mestres compromesos en que aprengam, en que coneixem quantes més coses millor, en que ens qüestionem el nostre entorn, i el que és més important, que intentem millorar-lo.
M'he anat un poc del tema d'avaluar CMC, però crec que és més important dir això, perquè és el que en la nostra vida ens farà ser més lliures, i es que l'educació deuria ser més tipus el que ha estat enguany. Perquè en realitat és igual que sapiam molts conceptes, que sigam molt intel·ligents si no aprenem a ser humans que sabem conviure, lluitar pels nostres drets, cumplir els nostres deures amb la societat, i respectar els drets dels demés. Només això ens farà ser més crítics, més objectius, més realistes (però sense donar res per perdut) i al final ser més lliures.
