miércoles, 2 de noviembre de 2011

les nostres creències al voltant de la ciència

  Aquesta entrada és una reflexió personal de la ciència:  
  La ciència és troba present en les nostres vides contínuament. Des del moment en que naixem en un hopital, tot envoltats d'aparells tecnològics, fins quan morim. Ara mateix, per escriure això estic utilitzant un ordinador i internet. Moltes vegades ni ens donem compte de lo molt cientificada que està la nostra vida i de lo inútils que seriem sense ella, per això em sembla interessant pensar-ho relacionant la ciència amb la nostra forma de ser, de viure i d'entendre la vida.

  Les ciències han anat avançant des dels seus moments  més primigenis amb la intenció de millorar la nostra qualitat de vida. Al facilitar-nos moltes feines ens deixen temps per pensar i per relacionar-nos cada vegada de manera més global. entenent així millor altres postures i fent-nos més tolerants i comprensius. De totes maneres l'ús d'aquestes ciències també ha provocat la pèrdua de l'identitat de moltes comunitats i l'homogeinització del planeta; fet que no s'ha de prendre a la lleugera ja que la diversitat sempre és símbol de riquesa i el fet de perdrer-la pot provocar que tots estem abocats a una forma de pensar igual i per tant no rica en canvis. A més la ciència no arriba a tots per igual, només és posible per la gent rica, que viu en zones del planeta més avançades. Això fa que augmenten les diferències socials entre el "nord" i el "sud" i que cada vegada estem més lluny d'igualar-nos, ja que el planeta no podria soportar, és a dir que no tendria recursos suficients perquè tots visquerem al nivell dels europeus. Ja actualment la millora del nivell de vida que comporten els avanços científics aplicats a la tecnologia està fent que consumim més recursos dels que el planeta regenerarà i que així anem abocats cap a un futur incert en el què s'haurà de decreixer per no desaparèixer.

  L'activitat dels científics és fonamental, són com la màquina que activa tot un conjunt d'engranatges que fan funcionar el món actual. Tot i que hui en dia tot està molt informatitzat i mecanitzat les màquines tenen en el fons un simple paper d'ajuda, de medi i som els humans, en aquest cas els científics qui fan que tot funcione, que evolucione, que el món siga comprensible i que no hi haja res imposible.

  La pregunta és: serà la intel·ligència un procés d'evolució positiu, que ens farà perdurar per sempre mai més o aquesta provocarà que desapareixem i que no ens pugam adaptar al medi i a la realitat existent. Tot es veurà.






2 comentarios:

  1. Hola Mar,

    estupenda entrada.

    Em sembla molt interessant la reflexió que fas sobre com el mal ús de la ciència pot contribuir a la pèrdua de la identitat cultura d'una població.

    Com penses que podria solucionar-se una qüestió així?

    ResponderEliminar
  2. La veritat és que no ho se, l'única idea que em ve al cap és que la ciència contribuisca a millorar una cultura però sense imposar canvis culturals dràstics, mantenint així un aquilibri molt complicat.

    ResponderEliminar